L'altre dia vam vore una pel·lícula a atenció educativa, Herois.
Aquesta pel·licula està com dividida en dues parts: el pasat i el present.
Al present veiem a un xic molt serios, que anteposa el treball a qualsevol altra cosa, ja que ho considera el més important. Aquest xic va de camí a una reunió quan uns xiquets li fan una broma, i en aquesta parada es troba a una xica fent un viatge a peu i la porta.
Al pasat veiem a una colla de xiquets pasant l'estiu al poble. Pasen els dies junts, i fabriquen un cotxe per competir per la casa de l'arbre, però el cotxe es trenca. La xiqueta, per altra banda, està enamorada del xiquet protagonista, però ell no li correspon fins quasi el final de la pel·lícula. Al final es barallen tots, i el protagonista es va molt enfadat i mor atropellat.
Al final pots adonar-te que la xica del present és la xiqueta del pasat, i el xic del present és el germà del protagonista.
A banda d'això, hi ha molts problemes al llarg de la pel·lícula com els problemes familiars del protagonista, o que un dels membres del grup mai ha tingut amics.
Els anteriors dijous vam veure en atenció educativa la meravellosa pelicula de els xics del cor.
En aquesta película apareixen personatges molt diferents uns dels altres. La história transcorre en una escola per a xiquets "amb problemes", encara que jo pense que l'únic "amb problemes" en la película és el director, que imposa com a lema de l'escola "acció, reacció", és a dir, si els alumnes fan qualsevol cosa, els tanca al calabozo. Aquest home no tracta als alumnes com a persones; a mi manera de veure'l, ell no sap com tractar als xiquets, ja que jo crec que se'ls ha de tractar bé i amb respecte, que és com ells esperen ser tractats. D'eixa manera, els alumnes li tractarien de la mateixa manera. Però, com que en comptes de fer això, els tracta com si foren animals, els xiquets es revelen i fan moltes trastades. Un bon exemple d'això és el protagonista de la història, Pierre Morhange, que inclós arriba a fer-li una ferida greu a l'ull al guarda de l'escola(Langlois). Jo pense que aquest xiquet, encara que al principi pareix un xic dur, a mesura que avança la pelicula, es pot observar que és un xic amb sentiments, un gran cor i que iclós és pot apreciar que és un xic sensible. Un altre personatje és un xiquet anomenat Pépinot, un alumne que es nega a creure que els seus pares han mort i els espera cada dissabte. És un xiquet bo, que no dona problemes, però al no aceptar aquest fet, fa que visca amb una esperança que no val la pena tindre. Un alumne que no pot faltar, és un alumne que arriba nou(Mondain), un alumne que realment és molt dificil de controlar i el que causa seriosos probremes. A aquest xiquet el director l'expulsa per un motiu fals, ja que li acusen de una cosa que ell no ha fet, però quan això es descobreix al director no l'importa. Jo pense que Mondain ja no té remei. I per últim, però no per això menys important, l'home anomentat Clément Mathieu, amant de la música, arriba nou per a ocupar el lloc de vigilant. Aquest home arriba sense saber com són els xiquets de l'escola ni com els tracta el director. Aquest home canvia les coses, aconseguix guanyar-se el respecte dels xiquets sense imposar-ho, com fa el senyor director. Clément Mathieu portarà a aquesta escola una mica d'esperança, alegria i sobretot, música.
Jo pense que el que aquesta pelicula vol ensenyarnos és que ningú és superior als altres, que has de tractar als demés com t'agradaria que et tractaren a tu i que no hem d'esperar més dels demés del que nosaltres donem.
