Leonardo de Pisa, també anomenat Fibonacci, va naixer en 1170 i va morir l'any 1250. Aquest home va ser un matemàtic italià, famós per difondre a Europa el sistema de numeració indo-aràbic actualment utilitzat, el que emplea notació posicional (de base 10, o decimal) i un dígit de valor nul: el zero; i per idear la sucesió de Fibonacci.
El seu pare Guglielmo va ser apodat Bonacci, per això Leonardo va rebre el sobrenom de Fibonacci (per filius Bonacci, fill de Bonacci). Aquest dirigía un post de comerci en Bugía, al nort d'África, i de xiquet Leonardo va viatjar allí per ajudar-lo. Allí va aprendre el sistema de numeració àrab.
Conscient de la superioritat dels nombres àrabs, Fibonacci va viatjar a través dels països Mediterranis per estudiar amb els matemàtics àrabs més destacats d'aquell temps. En 1202 va publicar el que havia aprés en el Liber Abaci (llibre del àbac o llibre dels calculs). En aquest llibre descriu el zero, la notació posicional, la descomposició en factors prims, els criteris de divisibilidad.
Sucesió de Fibonacci:
En matemàtiques, la sucesió de Fibonacci és la següent sucesió infinita de nombres naturals:
0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144...
La sucesió comença amb 0 i 1, i a partir de ahí cada element és la suma dels dos anteriors.
A cada element d'aquesta sucesió se li anomena nombre de Fibonacci. Aquesta sucesió va ser descrita a Europa per Leonardo de Pisa. Té nombroses aplicacions en ciencies de computació, matemàtiques i teoria de jocs. També apareix en configuracions biològiques, com per exemple a les branques dels arbres, en la disposició de les fulles al tall...
