La Criptografia.

El meu grup hem elegit com a tema a estudiar la criptografia. La idea és cifrar un missatge de alguna manera, de forma que siga ilegible per a qui no sepa descifrar-lo. Per a allò necessitem dos elements bàsics: un algoritme cifrat i una clau.
Crec que abans de continuar hauria d'aclarir que un algoritme és un conjunt de regles bé definides o instuccions preescrites, ordenades i finites que permiteix realitzar una activitat mitjançant pasos succesius que no generen dubtes de a qui deu realitzar dita activitat.
Un exemple de criptografia molt conegut és l'anomenat cifrat César. Aquest cifrat consisteix simplement en transformar una lletra en altra, desplaçant l'abecedari n posicions. És a dir, si n és 2, tenim:
A   B   C   D   E   F   G   H   I   J   K   L   M   N   O   P   Q   R   S   T   U   V   W   X   Y   Z
C   D   E   F   G   H   I    J   K  L   M  N  O    P    Q   R   S   T   U   V  W  X    Y    Z   A   B
D'aquesta manera, el text "missatge" es convertiria en "okuucvig". El nom de posicions a desplaçar seria la clau. En aquest exemple hem utilitzat el 2 com clau, però podriem utilitzar altre nom. Pera descifrar el text, hem de aplicar un algoritme invers, amb la mateixa clau. En aquest cas, l'algoritme invers seria desplaçar les lletres en l'altre sentit:
A   B   C   D   E   F   G   H   I   J   K   L   M   N   O   P   Q   R   S   T   U   V   W   X   Y   Z
Y   Z   A   B   C   D   E   F   G  H   I    J   K    L   M   N  O   P   Q   R   S   T    U   V   W  X
I d'aquesta manera, "okuucvig" es convertiria en "missatge". Això és el que es coneix com cifrat simètric, ja que s'utilitza la mateixa clau per a cifrar i descifrar. L'inconvenient és com distribuir la clau per un canal segur, de forma que només el seu legítim destinatari la rebra. Si algú intercepta la clau, podrà descifrar tots els missatges.
Existeix altre tipus de cifrat, crifat asimètric, en el que s'utilitzen dues claus relacionades, de forma que si es cifra amb una, es deu descifrar amb l'altra, i viceversa. Si mantenim una de elles secreta, i només entregem l'altra, qualsevol pot cifrar missatges que només jo puc descifrar. I al revés, si jo cifre un missatge, cualsevol pot descifrar-lo, però sap que només jo he pogut cifrar-lo. Això és el que es coneix com sistemes de  clau pública: de la pareja de claus, una es distribueix lliurement (clau pública), i l'altra es manté secreta (clau privada). Si jo cifre un missatge amb la meua clau privada, existeix la certeza de que només jo he pogut cifrar eixe missatge, pel que és equivalent a una firma.
La criptografia asimétrica es basa en algoritmes no reversibles, és a dir, no tenen un algoritme invers. A més a més, tenen la pecularietat de que si cifre amb una, només puc descifrar amb l'altra. Un punt fonamental és que la relació entre les claus no siga evident, és a dir, no es pot deduïr la clau privada a partir de la clau pública.
La base de tot això són els nombres primers. Us recorde que un nom prim és un nombre que només és divisible entre 1 i entre si mateix. Altra definició important a tindre en compte és la dels noms coprims. Dos nombres són prims entre sí, o coprims, si no tenen ningú factor comú a part de l'1, o dit d'altra manera, el seu màxim comú divisor és 1. Dos nombres coprims no són necessariament prims (encara que podrien ser-lo).
Una forma de descifrar missatge bàsics és l'analisi de freqüències. L'analisi de freqüències és l'estudi de la freqüència de les lletres o grups de lletres d'un text cifrat.
L'anàlisi de freqüències està basat en el fet de que, en un text, certes lletres o combinacions de lletres que normalment apareixen més que altres, existint distintes freqüències per a elles. És més, existeix una distribució característica de les lletres que és practicament la mateixa per a la majoria de exemples d'eixe llenguatge. Les freqüències van en percentatges, i com més llarga siga la frase o text, més fiable és l'anàlisi. Hem de tindre en compte que depenent del llenguatge la freqüència de les lletres és diferent.

Els xics del cor.

Els anteriors dijous vam veure en atenció educativa la meravellosa pelicula de els xics del cor.

En aquesta película apareixen personatges molt diferents uns dels altres. La história transcorre en una escola per a xiquets "amb problemes", encara que jo pense que l'únic "amb problemes" en la película és el director, que imposa com a lema de l'escola "acció, reacció", és a dir, si els alumnes fan qualsevol cosa, els tanca al calabozo. Aquest home no tracta als alumnes com a persones; a mi manera de veure'l, ell no sap com tractar als xiquets, ja que jo crec que se'ls ha de tractar bé i amb respecte, que és com ells esperen ser tractats. D'eixa manera, els alumnes li tractarien de la mateixa manera. Però, com que en comptes de fer això, els tracta com si foren animals, els xiquets es revelen i fan moltes trastades.
Un bon exemple d'això és el protagonista de la història, Pierre Morhange, que inclós arriba a fer-li una ferida greu a l'ull al guarda de l'escola(Langlois). Jo pense que aquest xiquet, encara que al principi pareix un xic dur, a mesura que avança la pelicula, es pot observar que és un xic amb sentiments, un gran cor i que iclós és pot apreciar que és un xic sensible.
Un altre personatje és un xiquet anomenat Pépinot, un alumne que es nega a creure que els seus pares han mort i els espera cada dissabte. És un xiquet bo, que no dona problemes, però al no aceptar aquest fet, fa que visca amb una esperança que no val la pena tindre.
Un alumne que no pot faltar, és un alumne que arriba nou(Mondain), un alumne que realment és molt dificil de controlar i el que causa seriosos probremes. A aquest xiquet el director l'expulsa per un motiu fals, ja que li acusen de una cosa que ell no ha fet, però quan això es descobreix al director no l'importa. Jo pense que Mondain ja no té remei.
I per últim, però no per això menys important, l'home anomentat Clément Mathieu, amant de la música, arriba nou per a ocupar el lloc de vigilant. Aquest home arriba sense saber com són els xiquets de l'escola ni com els tracta el director. Aquest home canvia les coses, aconseguix guanyar-se el respecte dels xiquets sense imposar-ho, com fa el senyor director. Clément Mathieu portarà a aquesta escola una mica d'esperança, alegria i sobretot, música.
Jo pense que el que aquesta pelicula vol ensenyarnos és que ningú és superior als altres, que has de tractar als demés com t'agradaria que et tractaren a tu i que no hem d'esperar més dels demés del que nosaltres donem.